El fred i buit del desamor.

Escrit per a les víctimes i botxins de l’atemptat a la rambla de Barcelona el 2017.

La vida és una flama que crema. Cadascú de nosaltres és una espurna d’aquesta flama a la terra. El foc de la vida crema fins que s’apaga pel buit i fred que ens envolta de l’univers. I pot cremar per només uns instants o per quasi una eternitat com el Sol i les altres estrelles.

El Sol escalfa la vida a la terra i la Terra ens sosté. Les espurnes de les nostres vides cremen al seu regas. Com si de l’amor d’un pare i una mare es tractés.

Cultivem el foc d’aquesta espurna de vida que tenim. No deixem que s’apagui pel fred i buit del desamor.

Totes aquestes flames que es van apagar ahir han estat apagades pel foc extingit pel fred i buit del desamor de les ànimes assassines.

Cuidem la flama de l’amor, de la vida que crema dins nostre, com cuidem el foc durant el fred de l’hivern, no sigui que s’apagui i ens tornem com ells.

Om Namaha Shivaya.